Enunciat:
Quins termes de la successió
$b_n=\dfrac{2n}{n+1} \quad \quad (\text{on} \; n=1,2,\ldots )$
s'apropen a $2$ amb un error menor que $10^{-4}$ ?
Resolució:
D'acord amb la informació de l'enunciat (magnitud de l'error) podem escriure la següent desigualtat
$\left|\dfrac{2n}{n+1}-2\right|<10^{-4}$
d'aquí, aïllant $n$, resolent la desigualtat
$\left|\dfrac{2n-2n-2}{n+1}\right|<10^{-4}$
$\left|-\dfrac{2}{n+1}\right|<10^{-4}$
$2 \cdot 10^{4}-1 < n$
i, d'aquí,
$n > 19\,999$
$\square$
Un blog con cuestiones, ejercicios, problemas, aplicaciones y comentarios relacionados con los contenidos de Matemáticas del primer curso de Bachillerato en las modalidades de Ciencias y Tecnología
viernes, 30 de septiembre de 2016
Un exercici de successions numèriques
jueves, 29 de septiembre de 2016
Un exercici de càlcul de límits de successions
Enunciat:
Calculeu el límit:
$\displaystyle \lim_{n \rightarrow \infty} \, \big( \left|\sqrt{n^2-3n+2}\right|-n\big)$
Resolució:
Si passem al límit, ens trobem amb una indeterminació del tipus $\infty-\infty$, que podem resoldre multiplicant i dividint per l'expressió conjugada de l'argument del límit
$\displaystyle \lim_{n \rightarrow \infty} \, \big( \left|\sqrt{n^2-3n+2}\right|-n\big)$
és igual a
$\displaystyle \lim_{n \rightarrow \infty} \, \dfrac{\Big( \big( \left|\sqrt{n^2-3n+2}\right|-n \big) \cdot \big( \left|\sqrt{n^2-3n+2}\right|+n \big)\Big)}{ \left|\sqrt{n^2-3n+2}\right|+n} $
$\displaystyle \lim_{n \rightarrow \infty} \, \dfrac{-3n+2}{\left|\sqrt{n^2-3n+2}\right|+n } $
Observem que, ara, en tornar a passar al límit, obtenim una indeterminació del tipus
$\dfrac{\infty}{\infty}$
la qual resoldrem dividint numerador i denominador per $n$ (la potència de $n$ d'exponent més gran que trobem a l'expressió)
$\displaystyle \lim_{n \rightarrow \infty} \, \dfrac{-3+\dfrac{2}{n}}{\left|\sqrt{1-\dfrac{3}{n}+\dfrac{2}{n^2}}\right|+1}=-\dfrac{3}{2} $
$\square$
lunes, 26 de septiembre de 2016
Disponemos de tres tarjetas (...)
SOLUCIÓN.
Vamos a construir el espacio muestral de manera que todos sus elementos sean equiprobables; de esta forma, podremos aplicar la regla de Laplace para calcular las probabilidades pedidas.
Al realizar la elección al azar, elegimos la tarjeta y también el anverso o el reverso de la misma. Podemos imaginar las tarjetas numeradas, del $1$ al $3$: el número $1$ para la tarjeta con las dos caras blancas; el número $2$, para la tarjeta con las dos caras negras, y el número $3$ para la tarjeta con las dos caras de distinto color. Para anotar el color del anverso ( que consideraremos que es la cara que mira hacia arriba cuando ponemos la tarjeta elegida sobre la mesa ) convendremos escribirlo en mayúscula, con la letra que designa el color ( B para blanco y N para negro ), a la izquierda; y el de la otra cara, en minúscula, a la derecha. Así por ejemplo, $Bb|_1$ y $bB|_1$ son los elementos del espacio muestral que corresponden, uno y otro, a haber elegido la carta con las dos caras blancas ( que etiquetamos con un $1$ ).
Así, el espacio muestral viene dado por $$\Omega=\{Bb|_1,bB|_1,Nn|_2,nN|_2,Nb|_3,Bn|_3\}$$ Denotemos por $M$ al suceso ( compuesto ) "obtener una tarjeta con las dos caras del mismo color", y por $D$ al suceso (compuesto ) "obtener una tarjeta con las dos caras de distinto color".
Es evidente que $M=\{Bb|_1,bB|_1,Nn|_2,nN|_2\}$, siendo por tanto $\text{cardinal}(M)=4$. Por otra parte $D=\{Nb|_3,Bn|_3\}$, con $\text{cardinal}(D)=2$. Y, desde luego, $\text{cardinal}(\Omega)=6$
Entonces, por la regla de Laplace obtenemos:
$P(M)=\dfrac{\text{cardinal}(M)}{\text{cardinal}(\Omega)}$
    $=\dfrac{4}{6}$
      $=\dfrac{2}{3}$
y
$P(D)=\dfrac{\text{cardinal}(D)}{\text{cardinal}(\Omega)}$
    $=\dfrac{2}{6}$
      $=\dfrac{1}{3}$
NOTA. Al observar la tarjeta elegida con el color blanco ( o bien el negro ) boca arriba, y de tener que apostar a que ésta tuviese las dos caras del mismo color o bien a que ésta tuviese las dos caras de distinto color, es claro que deberíamos hacerlo por la primera opción, pues su probabilidad es el doble que la de la segunda opción.
$\square$
Demostració del valor d'un límit d'una successió, segons la definició de límit
Enunciat:
Demostreu que:
$\displaystyle \lim_{n \rightarrow \infty} \, \dfrac{2\,n+1}{n}=2 \quad \quad (\;n \in \mathbb{N}-\{0\}\;)$
Resolució:
Per demostrar el valor del límit no n'hi ha prou a fer ús de les regles de càlcul; cal fer ús de la definició de límit d'una successió.
És a dir, cal demostrar que, per a tot nombre real $\epsilon > 0$, és possible trobar un nombre enter positiu $m$ tal que per a tot $n > m$ es compleix la següent condició:
$\left|\dfrac{2n+1}{n}-2\right| < \epsilon \quad \quad \quad (1)$
Efectivament, de la desigualtat trobem que
$\left|\dfrac{2n+1-2n}{n}\right| < \epsilon$
és a dir
$\dfrac{1}{n}<\epsilon$
i, d'aquí, trobem que
$n > \dfrac{1}{\epsilon}$
és a dir
$m = \left[\dfrac{1}{\epsilon}\right]+1$
(els claudàtors indiquen l'operació part entera)
Per exemple, si $\epsilon=0,12$
$m=\left[\dfrac{1}{0,12}\right]+1=9$
Comprovem la condició resenyada (1):
$\left|\dfrac{2\cdot 9+1}{9}-2\right| \approx 0,111 < \epsilon$
$\square$
Càlcul de límits de funcions
Apliqueu les definicions, propietats i regles de càlcul per trobar el valor dels límits proposats al final de la pàgina. En algun d'aquests exercics, els límits laterals no coincideixen; o, fins i tot, algun d'aquests no existeix, raons per les quals el límit global - en aquests casos - no existeix. Per entendre-ho bé, de forma visual, us pot ajudar l'ús d'algun programa de representació gràfica (GeoGebra, per exemple). Abans, però, convé que repasseu les notes del llibre de text i que llegiu la següent
      a.1)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{+}}\;\dfrac{x}{1-\left|\sqrt{x+1}\right|}$
      a.2)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{-}}\;\dfrac{x}{1-\left|\sqrt{x+1}\right|}$
      a.3)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1}\;\dfrac{x}{1-\left|\sqrt{x+1}\right|}$
      b.1)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow 3^{+}}\;\dfrac{1}{3-x}$
      b.2)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow 3^{-}}\;\dfrac{1}{3-x}$
      b.3)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow 3}\;\dfrac{1}{3-x}$
      c.1)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{+}}\;\dfrac{x^2+2x+1}{x^3+3\,x^2+3\,x+1}$
      c.2)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{-}}\;\dfrac{x^2+2x+1}{x^3+3\,x^2+3\,x+1}$
      c.3)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1}\;\dfrac{x^2+2x+1}{x^3+3\,x^2+3\,x+1}$
      d.1)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{+}}\;\dfrac{x^5-1}{x^7-1}$
      d.2)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{-}}\;\dfrac{x^5-1}{x^7-1}$
      d.3)     $\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1}\;\dfrac{x^5-1}{x^7-1}$
Solucions:
APARTAT a

Observant la figura és ben clar que:
a.1) límit lateral per la dreta:
    $ \lim_{x \rightarrow -1^{+}}\;\dfrac{x}{1-\left|\sqrt{x+1}\right|}=-1$
a.2) límit lateral per l'esquerra:
    $ \nexists \lim_{x \rightarrow -1^{-}}\;\dfrac{x}{1-\left|\sqrt{x+1}\right|}$
a.3) límit global:
    $ \nexists \lim_{x \rightarrow -1}\;\dfrac{x}{1-\left|\sqrt{x+1}\right|}$
  atès que un dels dos límits laterals (el límit lateral per l'esquerra) no existeix
Resolució:
APARTAT b

Observant el gràfic de la funció (hipèrbola) localitzem l'asímptota (vertical) $\text{av:}\,x=3$ (el denominador s'anul·la per a $x=3$ i la funció divergeix per a aquest valor, trencant-se la continuïtat).
b.1) límit lateral per la dreta:
    $\lim_{x \rightarrow 3^{+}}\;\dfrac{1}{3-x}=-\infty$
b.2) límit lateral per l'esquerra:
    $\lim_{x \rightarrow 3^{-}}\;\dfrac{1}{3-x}=+\infty$
b.3) Com que els límits laterals no coincideixen el límit global no existeix:
Resolució:
APARTAT c

Si passem al límit (substituint directament la variable independent pel valor al qual tendeix el límit) ens trobem amb una indeterminació del tipus $\frac{0}{0}$
Resoldrem aquesta indeterminació simplificant l'argment del límit; descomponent els polinomis del numerador i del denominador en factors, trobem:
$x^2+2x+1=(x+1)^2$
i
$x^3+3x^2+3x+1=(x+1)^3$
Havent simplificat (cancel·lant els factors $x-1$ del numerador i del denominador), tornem a passar a límit i ens adonem que ha desaparegut la indeterminació (provada per la presència del factor $(x+1)^2$ a l'expressió original). La funció donada és equivalent a la hipèrbola equilàtera $y=1/x$ desplaçada horitzontalment una unitat a l'esquerra:
$f(x)=\dfrac{1}{x+1}$
Per tant, com que el denominador s'anul·la per a $x=-1$, la funció no és contínua per a $x=-1$: (asímptota vertical: $\text{av:}\,x=-1$ (vegeu el gràfic). És clar que els límits laterals (que divergeixen, és clar) ho fan vers $-\infty$ i $+\infty$, respectivament; és a dir, no coincideixen; i, doncs, cal concloure que no existeix el límit global per a $x=-1$.
d.1) límit lateral per la dreta:
    $\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{+}}\;\dfrac{x^2+2x+1}{x^3+3x^2+3x+1}=\lim_{x \rightarrow -1^{+}}\;\dfrac{1}{x+1}=+\infty$
d.2) límit lateral per l'esquerra:
    $\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{-}}\;\dfrac{x^2+2x+1}{x^3+3x^2+3x+1}=\lim_{x \rightarrow -1^{-}}\;\dfrac{1}{x+1}=-\infty$
d.3) límit global: no existeix
Resolució:
APARTAT d

Primer de tot, cal observar que en passar al límit (substituint directament la variable independent pel valor al qual tendeix el límit) ens trobem amb una indeterminació del tipus $\frac{0}{0}$
Resoldrem aquesta indeterminació simplificant l'argment del límit; descomponent els polinomis del numerador i del denominador en factors, trobem:
$x^5-1=(x-1)\,(x^4+x^3+x^2+x+1)$
i
$x^7-1=(x-1)\,(x^6+x^5+x^4+x^3+x^2+x+1)$
Havent simplificat (cancel·lant els factors $x-1$ del numerador i del denominador), tornem a passar a límit i ens adonem que ha desaparegut la indeterminació (provada per la presència del factor $x-1$ a l'expressió original)
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1}\,\dfrac{x^5-1}{x^7-1}=\lim_{x \rightarrow 1}\,\dfrac{x^4+x^3+x^2+x+1}{x^6+x^5+x^4+x^3+x^2+x+1}=\dfrac{5}{7}$
Adonem-nos també que, com que el denominador no s'anul·la per cap valor de $x$, la funció és contínua en tots els punts del domini d'existència (vegeu el gràfic), per tant els límits laterals existeixen i tenen el mateix valor:
d.1) límit lateral per la dreta:
    $ \lim_{x \rightarrow 1^{+}}\;\dfrac{x^5-1}{x^7-1}=\dfrac{5}{7}$
d.2) límit lateral per l'esquerra:
    $ \lim_{x \rightarrow 1^{-}}\;\dfrac{x^5-1}{x^7-1}=\dfrac{5}{7}$
d.3) límit global:
    $\lim_{x \rightarrow 1}\;\dfrac{x^5-1}{x^7-1}=\dfrac{5}{7}$
$\square$
Un exercici de composició de funcions
  Donades les funcions $g(x)=3^x$ i $f(x)=1-2x$, determineu les següents funcions:
    a)   $g \circ f$   (efa composada amb ge)
    b)   $f \circ g$   (ge composada amb efa)
    c)   $f^{-1}$   (recíproca de efa)
    d)   $g^{-1}$   (recíproca de ge)
    e)   $g \circ f^{-1}$   (recíproca de efa composada amb ge)
    f)   $f \circ g^{-1}$   (recíproca de ge composada amb efa)
    g)   $f^{-1} \circ g$   (ge composada amb la recíproca de efa)
    h)   $g^{-1} \circ f$   (efa composada amb la recíproca de ge)
    i)   $f^{-1} \circ g^{-1}$   (recíproca de ge composada amb la recíproca de efa)
    j)   $g^{-1} \circ f^{-1}$   (recíproca de efa composada amb la recíproca de ge)
    k)   $\big(f \circ g\big)^{-1}$   (recíproca de la funció 'ge composada efa')
    l)   $\big(g \circ f\big)^{-1}$   (recíproca de la funció 'efa composada ge')
Resolució:
    a)   $\displaystyle (g \circ f)(x)=g(f(x))=g(1-2x)=3^{1-2\,x}$
    b)   $(f \circ g)(x)=f(3^x)=1-2\cdot 3^x$
    c)   $f^{-1}(x)=\ldots=\dfrac{1-x}{2}$
    d)   $g^{-1}(x)=\ldots=\dfrac{\ln{x}}{\ln{3}}$
    e)   $\displaystyle (g \circ f^{-1})(x)=g\big(\dfrac{1-x}{2}\big)=3^{\frac{1-x}{2}}$
    f)   $\displaystyle (f \circ g^{-1})(x)=f\Big(\frac{\ln{x}}{\ln{3}} \Big)=\ldots=1-\dfrac{\ln{x^2}}{\ln{3}}$
    g)   $\displaystyle (f^{-1} \circ g)(x)=f^{-1}\big( 3^x \big) = \ldots = \dfrac{1-3^x}{2}$
    h)   $\displaystyle (g^{-1} \circ f)(x)=g^{-1}\big(1-2\,x\big)=\ldots=\dfrac{\ln{(1-2\,x)}}{\ln{3}}$
    i)   $\displaystyle (f^{-1} \circ g^{-1})(x)=f^{-1}\Big( \dfrac{\ln{x}}{\ln{3}}\Big)=\ldots=\dfrac{1}{2}-\dfrac{\ln{x}}{\ln{9}}$
    j)   $\displaystyle (g^{-1} \circ f^{-1})(x)=g^{-1}\Big( \dfrac{1-x}{2}\Big)=\ldots=\dfrac{\ln{\big(\frac{1-x}{2}}\big)}{\ln{3}}$
    k)   $\displaystyle \big(f \circ g\big)^{-1}(x)=[\text{propietat}]=(g^{-1} \circ f^{-1})(x)=\dfrac{\ln{\big(\frac{1-x}{2}}\big)}{\ln{3}}$
    l)   $\displaystyle \big(g \circ f\big)^{-1}(x)=[\text{propietat}]=(f^{-1} \circ g^{-1})(x)=\dfrac{1}{2}-\dfrac{\ln{x}}{\ln{9}}$
$\square$
Un altre exercici d'anàlisi de funcions
      Donades les funcions $g(x)=3^x$ i $f(x)=1-2x$ i les que s'exposen a sota, feu ús del programa GeoGebra per representar gràficament totes aquestes funcions. Determineu les coordenades dels punts d'intersecció amb els eixos i esbrineu el domini d'existència i el recorregut de cada funció.
    a) $\displaystyle (g \circ f)(x)=g(f(x))=g(1-2x)=3^{1-2\,x}$
    b)   $(f \circ g)(x)=f(3^x)=1-2\cdot 3^x$
    c)   $f^{-1}(x)=\ldots=\dfrac{1-x}{2}$
    d)   $g^{-1}(x)=\ldots=\dfrac{\ln{x}}{\ln{3}}$
    e)   $\displaystyle (g \circ f^{-1})(x)=g\big(\dfrac{1-x}{2}\big)=3^{\frac{1-x}{2}}$
    f)   $\displaystyle (f \circ g^{-1})(x)=f\Big(\frac{\ln{x}}{\ln{3}} \Big)=\ldots=1-\dfrac{\ln{x^2}}{\ln{3}}$
    g)   $\displaystyle (f^{-1} \circ g)(x)=f^{-1}\big( 3^x \big) = \ldots = \dfrac{1-3^x}{2}$
    h)   $\displaystyle (g^{-1} \circ f)(x)=g^{-1}\big(1-2\,x\big)=\ldots=\dfrac{\ln{(1-2\,x)}}{\ln{3}}$
    i)   $\displaystyle (f^{-1} \circ g^{-1})(x)=f^{-1}\Big( \dfrac{\ln{x}}{\ln{3}}\Big)=\ldots=\dfrac{1}{2}-\dfrac{\ln{x}}{\ln{9}}$
    j)   $\displaystyle (g^{-1} \circ f^{-1})(x)=g^{-1}\Big( \dfrac{1-x}{2}\Big)=\ldots=\dfrac{\ln{\big(\frac{1-x}{2}}\big)}{\ln{3}}$
    k)   $\displaystyle \big(f \circ g\big)^{-1}(x)=[\text{propietat}]=(g^{-1} \circ f^{-1})(x)=\dfrac{\ln{\big(\frac{1-x}{2}}\big)}{\ln{3}}$
    l)   $\displaystyle \big(g \circ f\big)^{-1}(x)=[\text{propietat}]=(f^{-1} \circ g^{-1})(x)=\dfrac{1}{2}-\dfrac{\ln{x}}{\ln{9}}$
$\square$
Resolució:
$\square$




