lunes, 27 de abril de 2015

Calcular la suma de los términos consecutivos ... ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Sabent que
      $1^2+2^2+3^2+\ldots+25^2=5525$
esbrineu el valor de la suma següent:
      $2^2+4^2+6^2+\ldots+50^2$


Solució:
Observem que en els termes de la suma hi ha el següent patró (regularitat):
    $2^2=4=4\cdot 1=4 \cdot 1^2$
    $4^2=16=4 \cdot 4= 4\cdot 2^2$
    $6^2=36=4 \cdot 9= 4\cdot 3^2$
    $8^2=64=4 \cdot 16= 4\cdot 4^2$
    $10^2=100=4 \cdot 25= 4\cdot 5^2$
    $\ldots$
    $50^2=\ldots=4\cdot 25^2$
és a dir
      $2^2+4^2+6^2+\ldots+50^2$ és igual a
        $4\cdot 1^2+4\cdot 2^2+4\cdot 3^2+4\cdot 4^2+\cdots+4\cdot 25^2$
          $=4\,\big(1^2+2^2+3^2+4^2+\cdots+25^2\big)$
          $=4\cdot 5525$
          $=22100$
$\square$

[nota del autor]

Un algoritmo para calcular el máximo común divisor ... ( Artículo escrito en catalán )

    En un altre article exposava l'algorisme de les diferències successives per trobar el màxim comú divisor de dos nombres naturals, un algorisme molt natural i ben conegut pels antics matemàtics grecs. Ara, n'exposaré un altre de molt eficaç per trobar també el màxim comú divisor de dos nombres naturals: l'algorisme dit d'Euclides. Aquest algorisme està emparentat amb l'anterior pel fet que també es fonamenta en la idea de fer ús d'una quantia patró (el màxim comú divisor) amb la qual cobrir exactament dues magnituds (els dos nombres donats), però fent ús, ara, del teorema de la divisió euclidiana per controlar el valor del residu de les divisions, quantitat que, quan és nul·la, ens indica l'assoliment de la mesura patró, que serà el valor del divisor en el pas que toqui. A sota, escric aquest algorisme d'una forma més acurada:

procediment mcd_euclides(a,b);
comença
  defineix D:enter; // variable auxiliar que representa el dividend
  defineix d:enter; // variable auxiliar que representa el divisor
  defineix r:enter; // variable auxiliar que representa el residu 
  si a < b
    {
     { 
       D:=a;
       d:=b; 
     }
    altrament
     {
       D:=b;
       d:=a; 
     }
    }
    fes
        {
          r:=residu(D div d);
          si r < 0  llavors 
             {
               D:=d;
               d:=r;
             }
        }
    mentre r > 0
  escriu "mcd(a,b)=",d;
acaba.

Exemple:
    Calculeum el màxim comú divisor dels nombres naturals 15 i 12 fent ús de l'algorisme de les diferències:
------------------------
pas número 1:
    $D \leftarrow 15$ i $d \leftarrow 12$    
i obtenim
    $r=3$ ( el valor del residu de la divisió )
i com que r > 0, continuem
------------------------
pas número 2:
    $D \leftarrow 12$ i $d \leftarrow 3$     ( assignem al nou dividend l'antic divisor i al nou divisor l'antic residu )
i obtenim
    $r=0$ ( el valor del residu de la divisió )
i, per tant, concloem que mcd(15,12)=3     (ja que aquest és el valor de $d$ en el pas que $r=0$ ), i acabem.

$\square$


Observació:     Aquí s'ha implementat l'algorisme a mà perquè els nombres de l'exemple són petits. Si els nombres fossin més grans convindria fer ús d'algun llenguatge de programació per poder implementar de manera automàtica l'algorisme en un ordinador o en una calculadora programable. Suggereixo MAXIMA.

[nota del autor]

domingo, 26 de abril de 2015

Averiguar si las siguientes funciones son periódicas ... ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat
Esbrineu si les següents funcions són periòdiques:
    a)   $g(x)=x\,\sin \,x$
    b)   $h(x)=\sin^{2} \,x$

Nota 1:  Recordem que una funció $f$ ( definida en $\mathbb{R}$ i amb valors en $\mathbb{R}$ ) és periòdica si, per a tot $x \in \text{D}_f$, existeix un nombre real $T \in \text{D}_{f} | f(x+T)=f(x)$.

Nota 2:  La funció sinus és periòdica, atès que $\sin \,x = \sin (x + T)$ amb període $T = 2\,\pi \; \text{rad}$.


Solució:
  a) Si $g$ és periòdica, de període $T$, s'ha de complir que $g(x+T)=g(x)$ però $g(x+T)=(x+T)\cdot \sin\,(x+T)=(x+T)\cdot \sin\,x \neq x\,\sin\,x$
Arribem, doncs, a la conclusió que $g$ no és una funció periòdica.

  b) Si $h$ és periòdica, de període $T$, s'ha de complir que $h(x+T)=h(x)$, i, efectivament,
  $h(x+T)=\sin^{2}{(x+T)}=\sin{(x+T)}\cdot \sin{(x+T)}$
      $=\sin\,x \cdot \sin\, x = \sin^{2}\,x = h(x)$
concloem que $h$ es una funció periòdica.
$\square$

[nota del autor]

Expresar la función dada como suma de una función simétrica ( par ) y de una función antisimétrica ( impar ) . ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Expresseu la funció $f(x)=3^{x}$ com a suma d'una funció simètrica i una funció antisimètrica.

Solució:
Recordem que una funció $f(x)$ ( ha de ser contínua, però ) és simètrica si $f(x)=f(-x)$, i, és antisimètrica si $f(x)=-f(-x)$. Existeixen, però, funcions que no són simètriques ni antisimètriques.

Així, per exemple, la funció donada no és ni simètrica ( $ f(-x) = 3^{-x} \neq f(x)$ ) ni antisimètrica ( $ f(-x)=3^{-x} \neq - f(x)$ ).

No obstant això, és evident que qualsevol funció $f(x)$ sempre es pot escriure de la següent manera
    $f(x)=\dfrac{f(x)+f(-x)}{2}+\dfrac{f(x)-f(-x)}{2} \quad \quad (1)$
Per altra banda, sabem que (propietat):
    a) la funció $f(x)+f(-x)$ és una funció simètrica, que anomenarem $s(x)$
    b) la funció $f(x)-f(-x)$ és una funció antisimètrica, que anomenarem $a(x)$
Llavors, podrem escriure (1) de la forma
    $f(x)=\dfrac{s(x)+a(x)}{2}$
és a dir
      $f(x)=\dfrac{s(x)}{2}+\dfrac{a(x)}{2}$
i donat que
    $s(x)=3^{x}+3^{-x}$ i $a(x)=e^{x}-e^{-x}$
arribem a
      $f(x)=\dfrac{3^{x}+3^{-x}}{2}+\dfrac{3^{x}-3^{-x}}{2}$
que és la suma de d'una f. simètrica (primer sumand) i d'una f. antisimètrica (segon sumand), tal com s'ha demanat.
$\square$

[nota del autor]

viernes, 24 de abril de 2015

Determinar el dominio de definición de la función ...

Enunciado:
Encontrar el dominio de definición de la función definida de $\mathbb{R}$ en $\mathbb{R}$:
      $f(x)=\dfrac{1}{x-\left[x\right]}$
donde $\left[x\right]$ representa la función parte entera de $x$.

Solución:
El dominio de definición de esta función, que es una f. racional, está formado por todos los números reales que no anulan el denominador de la misma; como los únicos números reales lo anulan son los números enteros
$\mathbb{Z}$, el domini de definición pedido es $D_f=\mathbb{R}-\mathbb{Z}$
$\square$

[nota del autor]

martes, 21 de abril de 2015

Errores de medida. Cotas de error absoluto y relativo. Propagación de los errores de medida a través de sumas, restas, productos y cocientes.

Al tratar de obtener el valor exacto, $x$, de una magnitud, se efectúa una serie de medidas experimentales, que dan lugar a un valor aproximado de dicha magnitud -- por ejemplo, la media $\bar{x}$ de las mismas --, con una cota de error absoluto $\Delta x \ge 0$, pudiendo escribir: $x=\bar{x}\pm \Delta x$. Y denominamos cota de error relativo a $\delta x =\dfrac{\Delta x}{\left| \bar{x} \right| }$.

El error en las medidas se propaga a través de los cálculos que realizamos con ellas, de modo que para una suma, $s\approx \bar{x}+\bar{y}$, tenemos que $\Delta s \approx \Delta x + \Delta y$.

Para una diferencia, $d\approx \bar{x}-\bar{y}$, ocurre lo mismo: $\Delta d \approx \Delta x + \Delta y$; sin embargo, hay que tener en cuenta que si $x \approx y$, entondes $\delta d = \dfrac{\Delta d}{\left| \bar{x}-\bar{y}\right|}$ puede ser muy grande.

Para un producto, $p\approx \bar{x}\,\bar{y}$, se tiene $\Delta p \approx \bar{x}\, \Delta y + \bar{y}\,\Delta x$, y $\delta p \approx \delta x +\delta y$

Para un cociente, $q \approx \dfrac{\bar{x}}{\bar{y}}$, se tiene $\Delta q \approx \dfrac{\bar{x}}{\bar{y}} \left( \dfrac{\Delta x}{\bar{x}} + \dfrac{\Delta y}{\bar{y}}\right)$, y $\delta q \approx \delta x +\delta y$

$\square$



[nota del autor]

sábado, 18 de abril de 2015

Funciones inyectivas, exhaustivas y biyectivas. ( Artículo escrito en catalán ).

Producte cartesià de dos conjunts:
Donats dos conjunts
$A=\{a_1,a_2,\ldots,a_n\}$
i
$B=\{b_1,b_2,\ldots,b_m\}$
anomenem producte cartesià de $A$ per $B$ i es designa per $A \times B$ al conjunt $n\cdot m$ de parells ordenats
$A \times B= \{(a_i,b_j): i=1,2,3,\ldots,n \quad j=1,2,3,\ldots, m\}$

Relació binària:
Donats dos conjunts $A$ i $B$, i el seu producte cartesià $A \times B$, es defineix una relació binària $\mathcal{R}$ entre els conjunts $A$ i $B$ com un subconjunt $G$ de $A \times B$. Llavors, donat un parell ordenat $(x,y) \in G$, direm que $x$ està relacionat amb $y$ ( o que a $x$ li correspon $y$ ) i s'expressa $x \overset{\mathcal{R}}{\rightarrow} y $.

La representació gràfica del conjunt de parells ordenats $G=\{(x,y)| x \overset{\mathcal{R}}{\rightarrow} y \;,\; x\in A \; i \; y\in B\}$ s'anomena graf de la relació binària entre $A$ ( conjunt inicial o de partida ) i $B$ ( conjunt final o d'arribada ).

Donada, doncs, la relació binària $\mathcal{R}$, al conjunt d'elements $\{x: (x,.)\in G \subset A \times B \}$, és a dir, als elements de $A$ als quals els correspon algun element de $B$ per la relació binària $\mathcal{R}$ s'amena conjunt objecte ( o domini de $\mathcal{R}$ ) i al subconjunt de $B$ format pels elements que són imatge d'algun element del conjunt objecte ( és a dir el conjunt de les antiimatges ) s'anomena conjunt imatge.

Relacions funcionals (aplicacions):
Si a cada element del conjunt objecte li correspon $0$ o $1$ element del conjunt imatge direm que la relació binària $\mathcal{R}$ definida entre $A$ i $B$ és de tipus funcional ( o que $\mathcal{R}$ és una aplicació ). Tractant-se d'una aplicació ( o relació funcional ) el conjunt objecte s'anomena domini d'existència ( o camp d'existència ), i, al conjunt imatge recorregut.

Aplicacions entre conjunts numèrics (funcions numèriques):
En particular, si els conjunts d'inici i d'arribada ( i, per tant, el camp d'existència i el recorregut ) són conjunts numèrics, parlarem de funcions numèriques.

Exemples de relacions binàries que són aplicacions:
Exemple:   Una successió com ara la de terme general $f(n)=n+1$ és una aplicació definida de $\mathbb{N}$ en $\mathbb{R}$ ( $f:\mathbb{N} \rightarrow \mathbb{R}$ ) i, per tant, és una funció numèrica; el seu gràfic és un conjunt de punts aïllats i, per això, anomenem a aquest tipus de funcions ( com ara, les successions ), funcions discretes.

Exemple:   Una aplicació definida de $\mathbb{R}$ en $\mathbb{R}$ ( $f:\mathbb{R} \rightarrow \mathbb{R}$ ) , com ara, $f(x)=x+1$ és una funció numèrica ( el gràfic és una recta, i el seu gràfic és un traç continu).

Exemple:   Una relació binària definida de $\mathbb{R}^{+} \cup \{0\}$ en $\mathbb{R}$
( $f:\mathbb{R}^{+} \cup \{0\} \rightarrow \mathbb{R}$ ), com ara, $f(x)=\left|\sqrt{x}\right|$ ( valor absolut de l'arrel quadrada ) és una aplicació ( funció numèrica) ja que la presència de l'operació valor absolut evita que hi hagi dues imatges per a un mateix valor $x$ del domini d'existència, la qual cosa la invalidaria com aplicació.

Exemples de relacions binàries que no són aplicacions:
Exemple:   Una relació binària definida de $\mathbb{R}^{+} \cup \{0\}$ en $\mathbb{R}$
( $f:\mathbb{R}^{+} \cup \{0\} \rightarrow \mathbb{R}$ ), com ara, $f(x)=\sqrt{x}$ ( arrel quadrada ) no és una aplicació perquè és bivaluada ( a un mateix element del conjunt objecte li corresponen dues imatges: una positiva i l'altra negativa; per exemple, $\sqrt{4}=\pm 2$ ).

Tipus de funcions (aplicacions):
Una funció pot ser:
  aplicacions injectives
Una funció $f$ és injectiva si donats dos o més valors iguals del seu recorregut ( codomini ), llavors les seves antiimatges també són iguals.
  aplicacions exhaustives
Una funció $f$ és exhaustiva si per ta tot valor del seu recorregut ( o codomini ) existeix antitimatge.
  aplicacions bijectives
Una funció $f$ és bijectiva si és injectiva i exhaustiva.

Exemple de funció que és injectiva:
La funció $f:\mathbb{R} \rightarrow \mathbb{R}$ de finida de la forma $y \equiv f(x)=x+1$ és injectiva perquè per a un valor donat del seu recorregut ( codomini ) $y_k$ exiteixen un únic valor com antiimatge: $x_{k}=y_{k}-1$ .


Exemple de funció que no és injectiva:
La funció $f:\mathbb{R}^{+} \cup \{0\} \rightarrow \mathbb{R}$ de finida de la forma $f(x)=x^2$ no és injectiva perquè per a un valor donat del seu recorregut ( codomini ) $y_k$ exiteixen dues antiimatges $+\left|\sqrt{y_k}\right|$   i   $-\left|\sqrt{y_k}\right|$; per exemple, donat $y_{k}=4$, trobem dues antiimatges diferents: $x_{k_1}=-2$ i $x_{k_2}=2$.

Exemple de funció que és exhaustiva:
La funció $f:\mathbb{R} \rightarrow \mathbb{R}$ de finida de la forma $y \equiv f(x)=x+1$ és injectiva perquè per a qualsevol parell de valors iguals del seu recorregut ( $y_1 = y_2$ ), llavors les respectives antiimatges ( $x_1=y_1-1$   i &   $x_2=y_2-1$ ) també són iguals.

Exemple de funció que no és exhaustiva:
La funció $f:\mathbb{R}^{+} \cup \{0\} \rightarrow \mathbb{R}$ de finida de la forma $y \equiv f(x)=x^2$ no és exhaustiva perquè tots els valors negatius del seu recorregut ( que és, segons la definició, $\mathbb{R}$ ), no tenen antiimatge; per exemple, $y=-1$ no té antiimatge perquè $\sqrt{-1}$ no és un nombre real.   Nota: Evidentment, si es redefineix el recorregut ( o codomini ) de la forma $f:\mathbb{R}^{+} \cup \{0\} \rightarrow \mathbb{R}^{+} \cup \{0\}$ sí que és exhaustiva.

Exemple de funció que és bijectiva:
La funció $f:\mathbb{R} \rightarrow \mathbb{R}$ definida de la forma $y \equiv f(x)=x+1$ és bijectiva perquè és injectiva i exhaustiva.

Exemple de funció que no és bijectiva:
La funció $f:\mathbb{R}^{+} \cup \{0\} \rightarrow \mathbb{R}$ definida de la forma $y \equiv f(x)=x^2$ no és bijectiva, atès que no és exhaustiva ni injectiva.

Exemple de funció que no és bijectiva:
La funció $f:\mathbb{R}^{+} \cup \{0\} \rightarrow \mathbb{R}^{+} \cup \{0\}$ definida de la forma $y \equiv f(x)=x^2$ no és bijectiva perquè, malgrat sí que és exhaustiva en haver redefinit el recorregut (vegeu un exemple anterior), no és injectiva.

[nota del autor]